Pantalles i dèficit d’atenció

L’anomenat “temps de pantalla”, excessiu en aquesta nova generació, ha estat objecte de moltes investigacions, especialment ara que els més petits consumeixen durant molt de temps aparells electrònics diàriament. Els recents estudis duts a terme adverteixen que els nens han esdevingut el grup social que més preocupa els experts, ja que en èpoques de desenvolupament, la seva irrefrenable dependència a tablets, smartphones o qualsevol altra font en pantalla, pot tenir més risc del què imaginem , causant l’aparició de problemes d’atenció, per exemple.

L’estudi, realitzat en un mostrari de nens nord-americans, va revelar que quan els petits sobrepassaven els límits de consum diari (més de dues hores), el risc de presentar aquests problemes d’atenció, eren molt més grans en comparació amb els companys que no van passar més de mitja hora davant d’una pantalla. Les investigacions, fins i tot, van mostrar que altres contratemps més preocupants com l’aparició de símptomes vinculats a l’TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), eren reals.

Per aquest motiu, des de l’Acadèmia Americana de Pediatria, després dels resultats obtinguts, s’ha aconsellat als pares establir límits en el temps de pantalla per als nens entre edats compreses entre els 2 i 5 anys. A més, una altra recomanació irreprotxable ha estat recordar que els nens en edat pre-escolar han d’aixecar-se i moure’s, i és que es va descobrir que els joves que realitzaven regularment activitat física tenien menys risc de patir aquests problemes d’atenció.

El mal exemple

És cert, però, que encara que les dades han determinat aquest fet, la manca d’atenció i els contratemps sorgits en els nens no poden es culpabilitzar només en aquests patrons. La comoditat de molts pares a l’oferir als seus fills aquest entreteniment, precisament, per tenir-los distrets i ocupats, en lloc de molestant; o, refugiar en què així ocupen un temps que podria emprar-se, precisament, a l’acompliment d’aquests jocs i activitat física, però que llavors els impedeix realitzar altres tasques que ni la feina ni la cura dels nens possibiliten. Tots ells són factors que s’han de considerar importants en l’estudi d’aquest dèficit d’atenció. Tampoc, per exemple, fluixejar davant els capricis de l’infant quan decideix posar-se a bramar i cedir lliurant-li el telèfon com a forma d’evitar més plors o disgustos.

I no està de més fixar-nos en l’exemple que oferim als nostres fills. Ells poden no necessitar més de certes hores davant de la pantalla, però, i els adults? Realment és una qüestió tan vital passar tantes hores davant els dispositius? Alguns nens aprenen i reflecteixen els comportaments que veuen en els seus predecessors. De la mateixa manera que, davant la falta d’atenció (mai millor dit) d’aquests, la millor manera de reclamar-la és llevant-los a la mare i el pare els seus telèfons, o portar-se malament, el que porta a altres complicacions, fàcils d’evitar, obrant com ha de ser.

Exercici i descansar

Per què el temps de pantalla afecta la capacitat dels nens per prestar atenció? L’explicació més acceptada després de l’estudi, que és concloent però no determinant, gira entorn al fet que suplanta altres activitats més beneficioses per al desenvolupament, ja no només intel·lectual en l’aprenentatge, sinó rutines com fer exercici o dormir.

La realització de qualsevol activitat física organitzada és important per a desenvolupar habilitats d’atenció. Es genera interacció, estar atents a les regles o normes del “joc”, saber escoltar-les i entendre-les, desenvolupar la seva motricitat … I, dormir adequadament també és vital. No només en l’edat infantil, sinó fins i tot quan som adults. Qui no té una mala nit, descansa poc, pateix insomni …, i a l’endemà es troba de mal humor i li costa concentrar-se en les tasques que ha de desenvolupar?

Per tant, tot i que les aportacions encara hagin d’acabar d’estudiar-se, una cosa està clara: limitar el temps que passen els nostres fills davant de les pantalles digitals i potenciar altres activitats saludables, és fonamental.