Disciplina positiva per educar els teus fills

En l’educació dels nostres fills, no només entren en joc les habilitats pròpies per guiar-los pel camí de l’aprenentatge de la vida. També, hem de saber aplicar-nos, a nosaltres mateixos com a pares, una metodologia que ens porti, junts, a fer-ho adequadament. D’aquesta visió i estructura necessària per desenvolupar el paper que ens correspon, va néixer la disciplina positiva en l’educació dels fills.

La disciplina positiva es basa en una metodologia que va ser creada en els anys 20 pel psiquiatre infantil, Alfred Adler. Actualment, s’utilitza molt en teràpies familiars i en tractaments psicològics, per aplicar-la a les relacions de parella. Com dèiem, el punt clau d’aquesta és aconseguir, precisament, una unió -entre els membres de la parella- més forta i duradora; que permeti aprofundir en el respecte, la col·laboració, l’afecte i la comprensió entre ells, de manera que sigui molt més fàcil solucionar els problemes que puguin sorgir, en la criança i educació dels fills, a l’hora de llimar asprors i resoldre conflictes, conjuntament.

Els principis que estableix són els essencials per a qualsevol relació social fluïda, feliç i efectiva: respecte, cooperació, empatia, responsabilitat, comprensió, implicació, comunicació… Analitzant, a simple vista, podem observar els valors fonamentals que, de per sí, ja busquem en qualsevol relació de parella perquè aquesta sigui autèntica.

Lluitar per la nostra relació de parella, com veieu, no només repercuteix en la sintonia entre els dos membres d’aquesta i en el bon fluir del seu propi creixement, si no, també, en allò que ens envolta i, en aquest cas, en l’entorn familiar més proper: els nostres fills.

L’únic problema que ens concerneix és respectar sempre aquestes bases. De vegades, resulta molt més difícil mantenir -aquests principis- del que imaginàvem. No tot, en qualsevol relació de parella és un camí de roses i, menys encara, quan a això se li suma la responsabilitat de criar un/a fill/a. Per aquesta raó, a continuació, avui, en aquesta nova entrada del nostre blog Rosa Mª Balsells Psicòlegs Tortosa, us oferim algunes recomanacions perquè apliqueu la disciplina positiva a la vostra relació de parella i aquesta flueixi com cal.

Consells per aplicar com cal la disciplina positiva

– Comunicació activa. “Parlant la gent s’entén”. Parlant i escoltant. Hem de fomentar la comunicació entre la parella sempre, i fer-ho de veritat (no serveix posar el pilot automàtic i fer veure que prestem atenció).

– Trobar moments per estar junts. És important gaudir de moments i temps junts. Si més no, un dia a la setmana, caldria dedicar-lo a passar una estona junts, sense nens, per tenir cura i vetllar per la relació.

– Lliures. No hi ha més confiança que demostrar a la teva parella que pot tenir el seu espai i fer les seves coses, sense immiscir pel mig. Exercir control sobre ella no ens ajudarà en res. A més, cal tenir llibertat per gaudir d’estones que dedicar-se a un mateix.

– Fer complerts. Que reconeguin lo guap@s que estem, o lo bé que hem cuinat, o hem fet alguna cosa, ens permet mantenir la flama ben encesa.

– Si hi ha amor, demostreu-lo! Les mostres i gestos afectuosos no tenen per què desaparèixer. Els petons i abraçades s’han de seguir repartint, tant amb els fills com, òbviament, amb el/la nostr@ company/a.

– Suport. Quan percebeu que alguna cosa no va bé en la vostra parella. Si la noteu cansada, preocupada, nerviosa… Pregunteu què li passa i demostreu-li que estareu allà per donar-li tota l’ajuda que necessiti.

– Disciplina positiva en l’educació. Bàsicament, saber aplicar, com dèiem, aquests principis i valors de parella per a, junts, educar a una, als vostres fills. Heu de tenir clar com voleu que sigui l’educació dels vostres fills (normes, límits, responsabilitats…) i el paper que exerciu en ella.

– So Am I. Traduït de l’anglès “així sóc”. I és que hem d’acceptar-nos tal com som, amb virtuts i defectes. No intenteu fer canviar a l’altra persona per sentir-vos millor, ni aneu en contra de la vostra personalitat per acontentar a l’altre. Quan us vau enamorar, ell/ella era igual.

– Assumir responsabilitats. Quan toca reconèixer una equivocació i assumir la responsabilitat, cal fer-ho sense més, perquè sabem del nostre error i ningú mereix carregar amb això si no és així. Això, ens ajuda a aprendre dels errors i a evitar cometre’ls de nou.

– Somriure. Un somriure ajuda a curar molts mals i a resoldre conflictes. El sentit de l’humor, l’alegria, les rialle … Gaudiu d’ells i utilitzeu-los sovint.