La motivació intrínseca i extrínseca

Què ens mou a comportar-nos de la forma en què ho fem? Què és el que ens “motiva” a l’hora de prendre les nostres decisions? La motivació és una força indiscutible que ens empeny a seguir i a definir la nostra conducta. A aixecar-nos aviat per sortir de casa i anar a treballar, a anar a dormir tard passant llargues nits en blanc estudiant, o simples passos com posar-nos a cuinar per poder menjar o anar al gimnàs per estar en forma. Sempre, en l’esdevenir de qualsevol acció, busquem en ella aquest estímul que ens permeti creure en els motius que ens faran dur-la a terme, però aquests poden ser molt diferents i això ens porta a diferenciar entre dos tipus de motivació: la intrínseca i l’extrínseca.

Motivació extrínseca

Aquest tipus de motivació es podria definir perquè aquells factors que ens motiven i estimulen, són determinats per un comportament extern a aquest. És a dir, el que ens motiva a realitzar les tasques són les seves conseqüències no naturals.

Alguns exemples d’aquest tipus de motivació serien estudiar per aconseguir una bona qualificació, però no pel fet d’aprendre, o obeir allò que se’ns diu per evitar un càstig, en lloc de per saber que és el nostre deure i que, veritablement, allò està malament. En casos més pràctics, seria com fer un treball pel simple fet d’obtenir a canvi un reconeixement superior, o destacar en l’esport per guanyar una medalla.

La motivació extrínseca es mou per un comportament motivat pel desig d’obtenir alguna cosa en el nostre benefici o, en cas contrari, evitar-lo sigui com sigui per ser quelcom advers als nostres interessos.

Motivació intrínseca

La motivació intrínseca, per la seva banda, és contrària als ideals extrínsecs, i en ella participa el comportament en forma de gratitud, en general. És a dir, la realització de l’activitat és motivada per si mateixa i no pel desig d’una recompensa externa.

Recuperant el exemples anteriors, en aquest tipus de motivació, els motius que ens portarien a estudiar són millorar i sentir-se realitzat acadèmicament parlant, o fer el que se’ns demana perquè sabem que és el que hem de fer i sentir-nos reconfortats (emocionalment) i ser millors persones. Treballar i lliurar els projectes perquè ho assumim com una obligació de millora personal en la que vam adquirir valors, coneixement i experiència, així com participar en l’esport per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, sans i saludables.

En la motivació intrínseca el comportament és motivat pel desig de millorar i per la satisfacció de fer les coses ben fetes.

Quina és millor?

Certament, no hi ha una motivació predominant a la qual hàgim de ser fidels, ja que és gràcies a la combinació de les dues que aconseguim èxits i recompenses (motivació extrínseca) que ens porten a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos (motivació intrínseca) i a seguir volent millorar.

La motivació extrínseca i la motivació intrínseca són molt dispars entre sí, però el nostre deure es fonamenta en saber complementar-les i combinar-les de manera que portem a terme les nostres tasques, fixant-nos en els objectius d’una manera productiva i profitosa.

Els estudis prioritzen la motivació intrínseca pels valors que la defineixen: satisfacció personal, vàlua, autoestima…, més enllà dels motius que es donen a la motivació extrínseca, la qual apareix quan veiem que rebrem una recompensa externa. Però la veritat és que, a l’hora de realitzar les nostres activitats, hem d’admetre la importància de totes dues. La motivació extrínseca, per exemple, és molt necessària a l’hora de començar rutines (com a l’escola o a la feina), sobretot en els més joves, que solen demanar aquesta recompensa a canvi del seu sacrifici per motivar-se. Però, un cop iniciades, el més adequat seria que es transformessin aquests motius en raons portades per la motivació intrínseca, encara que no sempre sigui possible. És a dir, el nostre fill s’hauria de veure motivat extrínsecament al principi, veient l’anar a l’escola i fer els treballs com una obligació i una cosa que el porta a aprovar i tenir unes notes (millors o pitjors); però a mesura que la seva formació avança, el fet d’aprendre i de seguir evolucionant a nivell personal en el món acadèmic, hauria de ser la raó principal, en aquest cas, clarament motivat per una motivació intrínseca.

Hem de saber trobar l’equilibri entre el que ens motiva a un nivell i un altre, veient en el compendi de totes dues, la serenitat que ens guiarà. Gràcies per la vostra atenció i esperem veure-us a la següent entrada del nostre blog, Rosa Mª Balsells Psicòloga. Fins aviat.