Problemes de lectura: disfàsia i dislèxia

La disfàsia i la dislèxia són dos trastorns que afecten l’aprenentatge i, especialment, a la comprensió lectora dels nostres fills.

La dislèxia, concretament, es manifesta com la dificultat per llegir i comprendre el llenguatge escrit, de manera que qualsevol nen amb aquesta afectació té problemes per realitzar les connexions bàsiques entre les lletres i emetre els seus corresponents sons, fet que comporta problemes amb l’ortografia, l’escriptura, en la capacitat de lletrejar i en la parla.

La disfàsia, per la seva banda, és un desordre del desenvolupament del llenguatge i que causa problemes de comprensió i expressió. En aquest cas, parlem d’una patologia més greu que causa retards en el llenguatge i que té repercussions en àmbits molt més amplis del desenvolupament del nostre fill/a tant a nivell emocional, com social, familiar i, per descomptat, acadèmic.

Tots dos trastorns han de ser tractats davant la mínima sospita d’aparició, ja que poden causar estrès, quadres d’ansietat i frustració, o una baixa autoestima del nostre petit.

Conseqüències psicològiques

Amb el temps ens hem anat adonant del paper fonamental que juga la Psicologia en moltíssims camps. I, encara que puguem creure que, en el diagnòstic i tractament de trastorns com aquests, està de més; les repercussions del seu desenvolupament impliquen en un 100% aquesta disciplina. Com a psicòlegs experts, avui des d’aquesta nova entrada al nostre blog, Psicòlegs Tortosa, volem tractar aquest tema i presentar-vos algunes claus per ajudar als vostres fills en cas de trobar-vos en aquesta situació. Tant la disfàsia com la dislèxia són tractables i no tindran més implicació en la vida dels vostres petits si actueu amb prevenció. Per contra, no fer-ho, pot tenir, a més de les dificultats pròpies dels desordres; importants conseqüències en l’àmbit psicològic emocional i/o conductual.

Sentir-te frustrat al veure’t diferent a la resta dels teus companys, ser l’únic a assistir a classes de reforç, convertir-te en un objecte de burla constant a l’escola, aïllar-te, sentir-te trist i perdut… Són situacions comuns que acompanyen a aquests nens i que generen inseguretats, rebuig, sentiment de culpa, fracàs, ansietat, etc.

Per això, perquè les conseqüències psicològiques d’aquests trastorns poden desencadenar problemes de caràcter greu que, al seu torn, poden convertir-se en el detonant de la manifestació d’altres lligats a la seva salut mental (problemes en l’alimentació, insomni, malsons, depressió, baixa autoestima…); a continuació, us oferim alguns tips amb els quals encoratjar-vos a donar-li al vostre fill l’ajuda que mereix, i us recomanem acudir sempre a un especialista davant el primer indici de què alguna cosa pugui estar succeint-li al vostre petit/a, per trobar la solució que millor s’adapta a cada cas, perquè puguin seguir amb el desenvolupament de la seva vida normal.

Com tractar aquests trastorns

Disfàsia i dislèxia són dos trastorns diferents, de manera que la forma d’operar davant ells és també diferent. Com hem esmentat anteriorment, la disfàsia comporta majors complicacions i un tractament més específic, mentre que aquells nens que pateixen dislèxia poden, amb un tractament professional (de la mateixa manera) apropiat, llegir i desenvolupar estratègies multisensorials dins de l’aprenentatge comú, amb normalitat.

Sempre serà necessària la participació d’educadors especialitzats, logopedes i psicòlegs infantils que ensenyin a aquests nens les tècniques necessàries per millorar les seves habilitats lectores i les deficiències en aquests aspectes del llenguatge afectats.

Però, a més de fomentar aquesta vessant, no hem d’oblidar la més important: el paper de la família. Com a pares hem de jugar un paper essencial en la detecció del problema. A major diligència, abans podrà iniciar-se el tractament per part dels experts. Un cop en marxa, és també fonamental ser còmplices d’això i ajudar a casa als nostres fills. Podem cooperar amb exercicis específics, o simplement, mostrant-li el suport emocional i la motivació que necessita per part de la família, perquè el petit prengui consciència dels seus èxits i de l’esforç que està realitzant i mai se senti diferent i/o desplaçat.

La dislèxia, en major grau, i la disfàsia no són un obstacle vital perquè els nostres fills no puguin tenir un aprenentatge normal i l’èxit que mereixen en un futur. De fet, hi ha una llarga llista de personalitats del món de l’espectacle, l’esport, la ciència, la política, etc.; que, malgrat els seus desordres, han aconseguit grans fites i desenvolupat les seves carreres amb absoluta normalitat: Einstein, Walt Disney, Richard Branson (propietari de Virgin), l’arquitecte Norman Foster… I és que com sol dir-se, “no hi ha mal que per bé no vingui”, ja que les mancances inicials de nens dislèxics, es veuen compensades per importants fortaleses en àmbits com la creativitat, la coordinació física i l’empatia en les seves relacions, gràcies a la seva gran capacitat de comunicació.