Gelosia: l’arribada de la cigonya, una altra vegada

La gelosia és un sentiment molt comú en la societat. Propiciada per diverses raons, ens acompanya al llarg de tota una vida en circumstàncies de tota mena. En els més petits, pot aparèixer davant de la “temuda” arribada d’un nounat. Aquest germanet o germaneta que, segons com, acapararà l’atenció de les persones més importants per al nen en aquell moment, els seus pares; cosa que no agrada als nostres fills i que suscita aquesta reacció. Cada nen és un món i les formes de manifestar-se poden ser molt diferents, fins i tot alguns tracten d’ocultar-la, però és una cosa normal i passatgera, davant la qual, com a pares, hem d’actuar i mostrar suport i comprensió per fer entendre als nostres fills la realitat de la nova situació.

El punt d’inflexió d’aquesta ha de fonamentar-se en l’enteniment de tots els factors que, de forma sobtada, sacsegen la tranquil·litat d’un fill/filla, però també en la tolerància dels actes d’aquest, deixant clars els límits i normes de convivència familiar.

Avui, volem tractar aquesta problemàtica al nostre blog de Psicòlegs Tortosa i oferir-vos alguns consells que podeu seguir per intentar reconduir aquesta situació i evitar caure en els paranys dels nostres petits davant atacs de gelosia propiciats pel naixement d’un nou membre de la família.

L’arribada d’un germà/na petit/a

Un nadó suposa un gir de 360 ​​graus en la rutina de qualsevol nen. Tot d’una, el control de la situació que creia tenir es trenca i sorgeix un factor determinant que modifica tots els seus esquemes. Això pot suposar una sèrie de problemes, i presentar símptomes de patologies diverses, davant els quals convé estar preparats.

Com dèiem, hi ha nens que no manifesten obertament la seva gelosia. En una primera etapa d’aquest sentiment, poden aparèixer dificultats com ara malsons, insomni, problemes d’alimentació, descontrol dels esfínters, deficiències en el llenguatge i les formes d’expressió, etc. Hem de pensar que, de sobte, el nadó s’ha dut el més important i necessari fins al moment: el temps que els seus pares compartien amb ell. Per això, és crucial seguir mantenint aquestes pautes que fins al moment portàvem, encara que sigui més complicat, passant el mateix temps amb el “germà/na gran” i donar-los el mateix valor significatiu a tots dos.

És un error creure que, encara que sigui massa petit, no entendrà el que succeeix. De petits, els nens són molt aguts i uns grans observadors que intueixen canvis fins i tot abans que els mateixos adults. El raciocini comú d’aquests, amb experiències encara per desenvolupar, els porta als seus pitjors temors i a pensar que ja no se’ls vol i que han estat substituïts. Per aquest motiu cal parlar-los clarament i dissipar els seus dubtes i pors.

Tranquils! Per norma general, aquest període és regressiu i no dura més que alguns dies o setmanes.

Consells sobre què poden fer els pares

Els estudis revelen que, per norma general, els nens viuen una etapa d’egocentrisme fins als 4-5 anys d’edat, aproximadament. Si a això li sumem l’arribada d’un nadó, ens trobarem amb la pitjor de totes les situacions inimaginables: gelosia per tot arreu. El nostre fill/a, de sobte es sent amenaçat el seu estatus de fill/a únic i, per tant, cal ser pacients i comprensius, i seguir regalant-li l’atenció i afecte dels que gaudia fins al moment. És molt comú que reaccioni de les maneres que hem esmentat abans, però si voleu una petita guia per minimitzar l’impacte, a continuació, us deixem uns consells que us ajudaran a prendre les decisions encertades per a suportar millor aquesta situació.

1. Introduir canvis en la vida del petit un temps abans que arribi el nadó, perquè no tot li arribi de cop i vagi assimilant que succeiran coses a les que s’haurà d’adaptar.
2. Un error recurrent és basar els arguments de l’arribada d’un germà/na petit/a destacant només allò que pugui interessar i agradar-li al nen: tenir algú amb qui jugar. Hem de mesurar la rellevància d’aquestes paraules, ja que no és recomanable dir-li que arribarà una personeta amb la qual podrà es podrá entretenir quan, en realitat, se sentirà decebut en comprovar que no és veritat, almenys no durant un temps.
3. La gelosia comporta conductes infantils (més si cap) per tal cridar l’atenció. Podem permetre’ls algunes d’elles, però el que hem de fer és estimular el nostre fill/a gran a abandonar-les, i fer-li prendre consciència del nou paper de germà madur que necessitem al nostre costat per ajudar el nadó.
4. No cal obligar al nen/a a voler i adorar al seu germà/na. Sempre ho serà i la demostració d’aquests sentiments creixerà amb el temps. Si se sent gelós/a, no voldrà passar-se el dia mostrant afecte i sentiments per qui és la font que ha despertat aquesta sensació. És millor tenir paciència i esperar que sigui ell/a qui, a poc a poc, s’acosti al seu germà/na.
5. MAI hem d’oblidar prestar l’atenció deguda que necessita el nostre fill/a. Encara que ara les nostres responsabilitats se centrin en el nadó, no hem d’oblidar que el germà gran també necessita la seva dosi d’afecte i estima; seguir sentint-se inclòs en la seva família.

Encara que la gelosia en la conducta infantil és normal, la nostra tasca com a pares en aquesta etapa és fonamental perquè aquest sentiment es vagi esvaint. Permetre que es mantingui en el temps pot convertir-la en un símptoma patològic que requerirà d’un tractament especial.