Tractaments

 

Al centre es treballa des d'un model cognitiu-conductual i mindfulness, tenint en compte el context i les relacions interpersonals dels nens i adolescents, sobretot amb l'aprenentatge de noves habilitats i destreses per a la resolució de problemes (mitjançant tècniques de relaxació, rehabilitació i estimulació neuropsicològica, educació emocional, psicoeducació, etc.) com també mitjançant la intervenció multisensorial i la realitat virtual.



El projecte psicopedagògic interdisciplinari se centra en:

- Trastorns específics d'aprenentatge (la dislèxia, disgrafia, discalcúlia, trastorn d'aprenentatge no verbal i problemes de la parla i del llenguatge...)
- Trastorns de conducta (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat "TDAH", conducta disruptiva...)
- Problemes de lateralitat i psicomotricitat.
- Trastorns generalitzats del desenvolupament (trastorn d'espectre autista, síndrome d’Asperger...)
- Trastorns emocionals (depressió infantil, baixa autoestima, trastorn d'ansietat per separació…)
- Trastorns d'alimentació (anorèxia, bulímia...)


 

Trastorn per dèficit d'atenció (TDA)


“El TDA és un trastorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de falta d'atenció, sobre activitat i impulsivitat inadequats des del punt de vista evolutiu. Aquests símptomes s'inicien sovint en la primera infància, són de naturalesa relativament crònica i no poden atribuir-se a alteracions neurològiques, sensorials, del llenguatge greu, a retard mental o a trastorns emocionals importants. Aquestes dificultats s'associen normalment a dèficit en les conductes governades per les regles i a un determinat patró de rendiment”. Berkeley, 1990.


És a dir, aquest trastorn provoca falta d'atenció i concentració, a més d'un comportament de distracció. Els nens amb TDA no acostumen a interrompre les classes ni tenen conductes desagradables, més aviat es distreuen, no completen les seves tasques, cometen errors imprudents i eviten activitats que requereixen molta concentració o treball mental. Al no tenir un comportament disruptiu, moltes vegades es passa per alt aquest trastorn.



Problemes de lateralitat i psicomotricitat


Els problemes de lateralitat sorgeixen com un trastorn neurofisiològic hereditari que afecta a l'organització cerebral de les funcions superiors, provocant diverses dificultats en la capacitat de lectura, escriptura, comprensió, coordinació, concentració, càlcul, organització, abstracció, equilibri, etc.; el que pot ocasionar una reducció del potencial intel·lectual de la persona que ho pateix.


Els trastorns psicomotrius provoquen diverses dificultats en l'execució de gestos o moviments que no necessiten ser apresos culturalment per una educació explícita ja que generalment arriben naturalment amb el temps, com córrer, saltar, caminar, marcar el ritme amb els dits, amb els peus, etc. Per aquest motiu, als nens que pateixen aquest trastorn els costarà coordinar els braços, peus o cames quan caminen, mantenir-se en equilibri, etc.


La teràpia psicomotriu pretén acompanyar als nens durant el seu desenvolupament, afavorint l'afirmació de la seva personalitat, una millor adaptació al seu entorn i una harmonia amb la relació amb els altres.



Trastorn d'espectre autista (TEA)


El TEA és una condició neurològica i de desenvolupament que comença en la infantesa i que es manté tota la vida. Els seus efectes condicionen el comportament de la persona; com interactua amb uns altres, com es comunica i com aprèn.


Se l’anomena trastorn d'espectre perquè les persones amb TEA poden tenir una gran varietat de símptomes; poden tenir problemes al comunicar-se amb altres persones, interessos limitats, comportaments repetitius, etc.


De moment, no existeix un tractament específic pel TEA, però sí que es pot treballar per maximitzar la capacitat del nen per aprendre i potenciar noves habilitats.

 

Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)


A més dels símptomes que comparteix amb el TDA, al TDAH se li afegeixen els símptomes propis de la hiperactivitat. Els nens amb TDAH es mostren molt actius, els costa molt estar asseguts o quiets i mantenir el seu cos relaxat.


Estan parlant contínuament, els costa respectar el torn de paraula i interrompen als altres amb facilitat. Els costa molt acabar alguna cosa que els suposi un esforç tret que els motivi altament. Poden tenir dificultats al relacionar-se a causa del seu caràcter impulsiu.




Estimulació sensorial


La teràpia d'estimulació sensorial consisteix en l'estimulació de tots els sentits (la vista, l'oïda, el gust, l'olfacte i el tacte) mitjançant estímuls i activitats significatives controlades per el/la terapeuta, però deixant que el nen explori i descobreixi per sí mateix. L'objectiu d'aquesta teràpia és millorar la qualitat de vida del nen, treballar tots els sentits per incrementar la seva percepció, propiciar les relacions interpersonals, millorar la comunicació, potenciar i augmentar l'autoestima, etc.


Aquesta teràpia es pot usar tant en adults com en nens. En nens, pot usar-se per a l'estimulació primerenca o per tractar un trastorn sensorial.



Trastorns d'alimentació


Els trastorns d'alimentació impliquen una relació molt tòxica amb el menjar. Representen extrems en les conductes alimentàries i en la forma de pensar amb el menjar. Els més comuns són l'anorèxia i la bulímia, però cada vegada s'identifiquen més trastorns relacionats amb els aliments: trastorn restrictiu, trastorn per afartament, trastorn de la imatge corporal, fòbies als aliments, etc.


L'anorèxia provoca una por real a pujar de pes i una visió distorsionada del propi cos. A conseqüència, les persones que la pateixen mengen molt poc i tendeixen a arribar a un pes corporal perillosament molt baix. S'obsessionen amb les poques calories que mengen i intenten cremar-les fent molt exercici.


La bulímia és similar a l'anorèxia, però es diferencia que la persona tendeix a menjar en excés (afartament) i després intenta compensar-ho mitjançant molt exercici, amb vòmits o laxants per evitar pujar de pes. Aquestes mesures amb el temps resulten altament perilloses i poden provocar comportaments compulsius difícils de detenir. Les persones que la pateixen, a diferència de l'anorèxia, solen tenir un pes situat en la mitjana o sobrepès.

Trastorns emocionals


Els trastorns emocionals afecten de forma molt diversa a cada individu, cadascú té els seus propis símptomes i manifestacions i per tant, tractaments. Tot i així, enumerarem els símptomes més comuns dels trastorns emocionals.


Els trastorns emocionals provoquen una inhabilitat d'aprendre que no pot explicar-se per factors intel·lectuals, sensorials o de la salut. Es tracta d’una inhabilitat de crear o mantenir relacions interpersonals satisfactòries amb els pares o companys, una conducta o sentiments inadequats sota circumstàncies normals, un humor general de tristesa o depressió i una tendència a desenvolupar símptomes físics o temors associats amb problemes personals o escolars.



Trastorn afectiu-emocional (TAE)


El trastorn afectiu-emocional o estacional és un tipus de depressió que es veu molt afectada pels canvis de lluminositat que provoca cada estació. És molt típic que s'iniciï en els mesos d'octubre i novembre, quan les hores de llum es van reduint i que quan arribi la primavera, aquests símptomes desapareguin.


Aquest trastorn provoca un estat d'ànim alacaigut, sentiment de desesperança i estat emocional més irritable i sensible. Les persones que ho pateixen deixen de gaudir del que abans gaudien, se senten insatisfetes i amb un sentiment de culpabilitat. També es tendeix a dormir massa sense estar cansat, es pot notar una falta d’apetit o tenir necessitat de menjar més, a més d'una gran dificultat per concentrar-se. En aquesta situació, es disminueixen les activitats socials i es redueix el contacte amb les persones properes.