Psicologia positiva: què és i com ens guia cap a la felicitat

Cinc indicis que no hem d’ignorar per saber si patim ansietat
octubre 16, 2018
Show all

Psicologia positiva: què és i com ens guia cap a la felicitat

Psicologia positiva: què és i com ens guia cap a la felicitat

La psicologia positiva més que un tipus de doctrina, hauria de ser un must per tots i cada un de nosaltres, ja que la seva fi és ben simple: practicar la felicitat. I encara que sembli estrany, hi ha una branca en Psicologia que es dedica per complet a l’estudi, gairebé exclusiu, de la felicitat humana.

Tots volem ser feliços. Per aconseguir aquesta gesta, més enllà dels primers anys de vida en què no som els primers a l’hora de decidir; dibuixem diferents estratègies amb aquest objectiu en ment: superar diferents fites, adquirir béns materials que ens satisfacin…

La psicologia positiva, com a àmbit d’estudi, tracta d’analitzar, precisament, quins són aquests camins que triem cap a la felicitat i garantir si són realment efectius, ja que més d’una i de dues vegades hem tastat la realitat de no aconseguir el grau de felicitat que crèiem fent una cosa que al principi ens semblava aportar la felicitat màxima. En aquest punt va néixer l’estudi psicològic positiu per esbrinar què ens fa feliços i què no, d’aquesta manera, coneixent els camins, es poden delimitar estratègies i pràctiques que ens enfoquin, realment, cap a aquest objectiu sense errar: la felicitat.

Psicologia positiva: què és?

La psicologia positiva, és una branca peculiar de la Psicologia tradicional que s’allunya, una mica, dels estàndards d’aquesta disciplina. Es dedica, principalment, a comprendre, de manera científica, el processament dels mètodes que podem trobar a la base de les emocions i els pensaments positius, aquells que ens guien i condueixen a la felicitat. Per aquest motiu parlem d’una variant psicològica diferent a la resta, ja que no es centra en tractar patologies, sinó que centra la seva atenció en la qualitat de vida, en tractar de millorar-la i en la recerca del benestar de les persones.

L’objecte d’estudi d’aquesta disciplina, com dèiem, és científic, de manera que allò que analitza són els processos que tenen lloc en el nostre cervell quan ens sentim feliços i satisfets.

A la recerca de la felicitat

La felicitat no és només un estat sinó una decisió personal. Ser feliços depèn de molts factors; voler ser-ho, únicament d’un: voluntat. Tots volem ser feliços, però quan en l’afany per aconseguir-ho fallem, on està l’error? Un dels precursors de la psicologia positiva, el Dr. Seligman, afirma que quan no trobem la felicitat en allò que crèiem, ens faria feliços; la decisió ve donada per la forma com la busquem. En aquest sentit, s’han definit tres estadis al respecte, per escenificar i donar-li sentit:

  1. Vida agradable: les persones busquen la felicitat omplint la seva vida de plaers. La felicitat en aquest primer nivell és completa al moment, però efímera quan el plaer ha satisfet aquesta necessitat passatgera.
  2. Vida bona: en aquest cas la felicitat es focalitza en activitats que generen gran satisfacció i són molt més extenses en el temps. Com a exemple: artistes, científics o persones, en general, que els agradi, realment, el seu treball. La felicitat en aquest cas segueix tenint, però, data de caducitat, ja que a la feina, hi ha molts contratemps que ens poden fer canviar d’idea sinó sabem adaptar-nos.
  3. Vida amb sentit: quan trobem, veritablement, una cosa en què creure, ens dediquem a això i tot, junt, és una causa tan gran que dóna sentit complet a la nostra vida de manera que, molt fàcilment, som feliços totalment.

Els secrets per a una vida completa i feliç  

No hi ha, com dèiem, un truc màgic que ens teletransporti a la felicitat. És estat perquè volem i posem ímpetu en això. I encara que no hi hagi aquesta fórmula màgica per assolir la felicitat, sí que gràcies als avenços de la psicologia positiva, s’han pogut descobrir camins reals que ens ajuden a arribar-hi, veient la vida des d’un enfocament més vitalista, optimista i positiu.

– Valorar les coses que realment ens fan feliços. I és que no és més ric qui té el millor cotxe, sinó qui té amics per compartir xerrades en ell o escapar-se de viatge i viure aventures sense fi.

– Carpe Diem. El moment és ara. Cal viure el present, sense atabalar-se pel futur (incert) i oblidant-nos d’un passat que ja no existeix (podem aprendre d’ell, no aferrar-nos al què va succeir).

– La felicitat no és un objectiu final; és el camí que tracem (cadascú a la seva manera) per completar una vida. No qui diu arribar abans a ser feliç, guanya. Ni qui triga molts anys a ser-ho, perd. L’important és ser feliç en el transcurs d’aquests moments, experiències, vivències…, que ens complementen.

– Hakuna matata. Donar les gràcies, en lloc de queixar-nos; acceptar el que tenim, el que som i no envejar res ni ningú; perdonar sempre als altres, però primer, a nosaltres mateixos… Aprendre a sortir reforçats de situacions negatives és la millor força que necessitem per millorar les nostres capacitats.

– Tenir cura de les relacions amb les persones que volem. Una mica d’acord amb el primer punt, al final, no és lo material allò que ens fa feliços, sinó lo personal. Plantejar-vos si, el dia de demà, preferiu estar a casa, en el vostre gran saló, amb una pantalla de televisió sense límits, veient la pel·lícula de cada tarda al costat d’un apetitós bol de crispetes, sols, cada dia; o, al jardí, jugant amb els vostres fills a futbol una tarda de diumenge, mentre que dilluns esteu prenent una cervesa amb els amics, i dimarts gaudiu d’una sessió de cinema i sopar en parella, planejant l’escapada familiar del cap de setmana.